16 maig: Visita guiada: La Crosa, parc natural?

En el marc de la Jornada en defensa dels espais naturals s'han organitzat nombrosos actes i activitats arreu del país. Des dels NATUS hem escollit el Volcà de La Crosa com escenari d'aquest acte lúdico-reivindicatiu.

El volcà La Crosa de Sant Dalmai gaudeix de un Pla Especial de protecció, aprovat pel Parlament de Catalunya a l’any 1994. Era l’inici de la seva declaració d’Espai Natural, atès que per la seva extensió no és pot fer Parc Natural.

Però, ailàs! És coses es retarden, no hi ha diners, la voluntat política és degrada i les coses quedem com estan: un Pla magnífic que ningú aplica, i ara per ara poques ganes d’aplicar. Vegeu la política ambiental de Catalunya: qualsevol comunitat o estat ens passa al davant; a banda de eines i diners manca voluntat política: ara per ara no en hi ha.

En aquesta sortida, veurem els dos cràters, el gran d’explosió i el petit estrombolià, les grederes –que equival  a destrucció-, el bosc a solei i bagueny, l’entrada de la mina per assecar el cràter i Sant Llop, l’ermita romànica que corona el cim més alt. Ens adonarem que hi ha molt a fer per conservar indrets fantàstics i ben propers.

Data i hora:  16 de maig a les 8.45.

Lloc de trobada: a l’aparcament que hi ha al costa de la carretera 533 de Santa Coloma a Girona, en el mateix volcà. Les persones que sortiu des de Girona i disposeu o necessiteu places de cotxe, indiqueu-ho al formulari d'inscripció.

Durada: matinal. Aproximadament fins les 13:30.

Inscripció:  és gratuïta però obligatòria a través d'aquest formulari.

Cal portar: roba còmode, esmorzar, aigua i protector solar.

Més informació: info@naturalistesgirona.org ; 972.22.36.38 i al web dels Natus.

17 de maig: Prat de Cadí: SILENCI

Acció 2015, Prat de Cadí: SILENCI

El silenci és el company enigmàtic, insondable, que ens embolcalla l’experiència a muntanya.

Sempre hi és, quan li deixem l’oportunitat.

En un món cada cop més ocupat i proliferat d’enginys diversos, on la tecnologia esdevé

abassegadora, correm el risc de perdre les percepcions de les coses tal com són. El contacte amb la natura per a que sigui ple i profitós requereix tenir l’opció de copsar els seus ritmes.

Dependrà de cadascú , de la seva habilitat i capacitat d’atenció, el que pugui inspirar.

El silenci a les societats avançades, atrafegades i saturades esdevé un valor de primer ordre.

Signe dels temps, valoritzar el que es constata com escàs, quan abans era omnipresent. Lluny queda aquell silenci d’ofec, d’aïllament i de solitud radical que podia condicionar l’existència en racons remots. Al món occidental, el silenci redueix al seu abast a i és trova progressivament segmentat en reserves territorials. Les muntanyes en són el seu principal

refugi, i allà anem a trobar-lo, gaudir-lo i digerir-lo.

Les muntanyes, cada cop més accessibles, no queden al marge de la dinàmica d’estridències creixents que afecten la resta del territori. Modalitats diverses lligades a l’ús de vehicles de motor o aparells electrònics són un element distorsionador de l’harmonia, una esquerda al tel invisible que les empara.

El silenci no admet la irrupció barroera ni les pràctiques acústiques agressives però sí la

interrelació amb el visitant curós. El llindar és opinable, i la incidència de les activitats molt

variable. No cal fer una apologia desmesurada d’un silenci imposat arreu, però sí al

manteniment d’un valor als espais d’alta muntanya, un valor natural que reverteix en un valor social. Com sempre no cal més que cura, respecte, sensibilitat i sentit comú.

El silenci dóna qualitat a la pràctica de l’alpinisme i de l’excursionisme, com ho dona el

paisatge, el repte proposat o la natura verge que ens envolti.

Les muntanyes des de l’antiguitat han gaudit d’una aureola, d’unes llegendes que els han

acostat a la sacralitat. Per la seva llunyania, per pors atàviques, per la seva bellesa, per ser font d’inspiració... En qualsevol dels casos el silenci n’és component inherent. Els cims nevats retallats a l’horitzó concreten en l’imaginari l’essència d’un silenci harmònic i guaridor. Més enllà dels cims, en els darrers anys, s’ha estès la consideració del valor curatiu del silenci, que per exemple transmeten per exemple els boscos madurs.

El manteniment del silenci exigeix d’espais ben conservats i ben protegits de pràctiques

acústicament agressives, però cal també, sobretot la presa de consciència per part de la ingent quantitat de visitants dels indrets més emblemàtics. Als excursionistes i alpinistes ens correspon ser corretja de transmissió i conscienciació d’aquest valor cap a la resta de la societat.

Protegim natura, protegim els silencis de la muntanya!

Dia 17 de maig de 2015
10:00 del matí a Prat de Cadí
Punt de sortida: Col de Pallers (Estana, Cerdanya), a 2/4 de 9 del matí


Organitza: Mountain Wilderness Catalunya
Col·labora: Parc Natural del Cadí-Moixeró