Conservar el
Garraf, espai poc conegut
El massís del Garraf és un espai natural protegit del litoral català, amb
una gran riquesa geològica, faunística i florística. Aquesta riquesa li ha
merescut el reconeixement de ser inclòs dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió
Europea com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus, i com a Zona Especial de
Conservació. Malgrat la presència humana mil·lenària, o potser gràcies a ella,
els hàbitats són molt diversos i les espècies de gran interès s’hi ha mantingut
al llarg dels segles. A més, l’espai marítim adjacent de els Costes del Garraf
també és una àrea protegida a nivell català i europeu, i una zona de gran
interès per espècies marines amenaçades a nivell global.
Malgrat tot, el Garraf encara no és un parc natural, i segueix patint impactes
severs. El creixement de les ciutats del seu entorn, les infraestructures i
urbanitzacions, amenacen la connectivitat ecològica, especialment cap al delta
i la vall baixa del Llobregat. Al seu interior, les moltes pedreres segueixen
menjant-se les muntanyes, l’abocador del Garraf segueix sense completar la
restauració i contamina les aigües subterrànies, i les línies elèctriques
segueixen augmentant i generant un impacte paisatgístic i ecològic important.
Els incendis, encara que els darrers anys s’han reduït, segueixen representant
una amenaça constant.
La gestió del Parc del Garraf que fa la Diputació de Barcelona, encara que
té aspectes indiscutiblement positius, té un biaix cap a potenciar el seu ús
públic i aprofitament econòmic, moltes vegades deixant en un segon terme
aspectes de conservació. Que 30 anys després de declarar-se, el parc encara no
compti amb un Pla de Conservació aprovat és bona mostra d’aquest fet. Tot i els
esforços invertits, la realitat és que una gran part de la població del Baix
Llobregat i del Garraf encara no és conscient dels valors naturals del massís,
de la seva vulnerabilitat i de la necessitat de la seva conservació.
L’increment exponencial del número de persones que practiquen esport a la
natura (excursionistes, corredors, ciclistes) els darrers anys és una bona
notícia perquè els valors naturals del parc siguin coneguts per la població.
Tot i això, som conscients que els centres esportius poden ajudar encara més a
protegir l’entorn excepcional on gaudeixen de l’esport, i el parc ha de tenir
un paper actiu indicant per quins paratges s’hi poden practicar proves
esportives i quins altres convé que quedin més tranquils sense tanta pressió
humana.
A tot això s’afegeix la reducció de pressupostos d’ençà de l’inici de la
crisi. Malgrat les contínues reivindicacions, fins avui encara es mantenen
greus dèficits pel que fa a la senyalització del Parc, els recursos humans són escassos
tant per la gestió com per la vigilància de l’espai, i els Ajuntaments tenen un
compromís, en la majoria de casos, massa baix amb un territori excepcional.
L’excepcional
Delta, a les urpes de l’especulació
El Delta del Llobregat és una de les tres zones humides més importants de
Catalunya. A les darreres dècades, per culpa del desenvolupisme, ha patit una
profunda transformació, sepultant sota el ciment més d’un 60% dels seus 98km2
i deixant-lo al límit de la seva viabilitat ecològica.
Una part d’aquesta transformació es va produir durant les dècades dels
50-70, quan la legislació i consciencia ambiental eren inexistents. Però als
darrers 30 anys, amb un context legislatiu i social radicalment diferent, ha
continuat, amb la mateixa intensitat, la disbauxa territorial. Les obres del
Pla Delta (ampliació del aeroport i del port de Barcelona, el desviament del
Llobregat, l’arribada de l’AVE, etc) portades a terme als darrers 15 anys, han
destruït alguns dels aiguamolls i pinedes de major vàlua ecològica de la plana
deltaica, així com centenars d’hectàrees de fèrtils zones agrícoles i desenes
de masies. També és remarcable la pèrdua de camins i passos que connectaven els
municipis de la nostra zona per a mitjans de transport no motoritzats.
Malgrat que aquest model d’especulació urbanística i infraestructures
sobredimensionades ens ha portat a una crisi sense precedents i està generant
molt de patiment entre els sectors socials més febles, els polítics
continuen veient aquesta plana al costat de Barcelona com un solar. Recordeu
l’aposta de la Generalitat de Catalunya per la construcció d’Eurovegas als
fèrtils terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Cal recordar que els espais naturals i les zones agrícoles, a banda
d’acollir una enorme biodiversitat i garantir la sobirania alimentària, són proveïdors de serveis ambientals per
la ciutadania (recàrrega de l’aqüífer, equilibri territorial,
esmorteïment de riuades, depuració d’aigües, etc).
Els espais naturals del delta del Llobregat, escassament 1000 hectàrees,
són massa petits i tenen massa problemes de gestió per a garantir el compliment
dels seus objectius de conservar espècies i hàbitats. A més, les retallades
econòmiques han deixat el Consorci sota mínims cosa que ha comportat la
reducció de serveis fonamentals com el d’informadors als visitants. El Parc
Agrari, que està enfocat a la producció agrària, també té recursos econòmics i
tècnics insuficients, i no es coordina amb la gestió dels espais naturals,
resultant poc eficaç globalment per a la conservació del territori.
Per tot això, DEMANEM:
1) Que les
Administracions incrementin els recursos econòmics, humans i tècnics per als
dos espais protegits.
2) Que els
Ajuntaments s’impliquin de forma decidida en la conservació del Garraf i del
Delta del Llobregat.
3) Que s’aturi
el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del
Llobregat, que promou la construcció de fins a 440 Ha a espais naturals i
agrícoles de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.
4) Que
s’incorporin els espais naturals que actualment no tenen cap figura de
protecció ambiental (pineda de la Pava, llera del Llobregat, basses de
laminació de l’UPC de Castelldefels i Viladecans, Riera de Canyars, etc) a la
Xarxa Natura 2000.
5) Que els
corredors biològics, com el sector agrícola dels Joncs a Gavà, es conservin per
garantir la connexió del Delta del Llobregat amb el Garraf i Collserola.
6) Que es faci
una transició progressiva des d’una agricultura industrialitzada, que
implica un abús d’agrotòxics, cap a una agricultura diversificada i
sostenible que eviti els devastadors efectes sobre la biodiversitat per
contaminació de l’aigua, enverinament directe de fauna i dels propis
treballadors/es del camp, etc.
7) Que el Parc
Agrari del Baix Llobregat apliqui una política cinegètica coherent amb els seus
estatus fundacionals, que promulguen compatibilitzar l’activitat agrària amb la
preservació dels recursos naturals i l’equilibri ecològic.
8) Que es
garanteixi el manteniment d’un cabal ecològic al riu Llobregat per recuperar
totalment els seus valors naturals.
9) Que es
restauri el bosc de ribera del riu Llobregat i de la xarxa de rieres per
recupera un ecosistema pràcticament desaparegut a la plana deltaica i que
contribuiria a incrementar notablement la biodiversitat deltaica.
10) Que s’implementi
un pla d’eliminació de fauna i flora invasora als dos espais, així com
polítiques per prevenir la seva introducció a la natura.
11) Que es retiri
el Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat, que aposta per la
industrialització d’aquest territori agrícola, i que s’incorporin tots els
terrenys conreables que injustificadament es van quedar fora amb la seva
creació.
12) Que s’aturi a
Gavà el Pla de Ponent (5.000 nous habitatges) i el Pla de Llevant-Mar (200
habitatges de luxe), a Viladecans el Pla de Llevant (3.200 nous habitatges), i
al Prat l’ARE Eixample Nord i Sud (9200 nous habitatges).
13) Que es garanteixi la conservació de l’espai
agrícola a Cal Trabal (L’Hospitalet de Ll.), i que es retiri el PDU de la Gran
Via que l’afecta.
14) Que es declari el Garraf com a Parc Natural.
15) Que es completi la restauració de l’Abocador
del Garraf
16) Que es desmantelli per complert i es restauri
el camp militar de tir del Garraf
17) Que es
cancel·li el projecte de ramal de la línia d’Alta Tensió Reus-St. Boi cap a la
Sentiu a Gavà.
18) Que es
millori tota la senyalització del Parc del Garraf als principals accessos,
camins, carreteres, etc.
19) Que es
millori la difusió dels valors naturals i dels itineraris a l’interior del parc
del Garraf.
Baix Llobregat i Garraf, 16 d’abril de 2015
ENTITATS SIGNANTS:
Les Agulles – Ecologistes en Acció
Grup Ecologista Quercus
DEPANA
SEO - Birdlife
Ateneu popular La Màquia
Col·lectiu La Mata de Jonc
Bicibaix
Arran
Plataforma Delta Viu
Plataforma SOS Delta
La Saboga
Unió Muntanyenca Eramprunyà
Club Garraf Runners
AURUN Store
Centre d’Estudis Beguetans
Associació Natura Pou de Glaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada